Il.lusió eterna.

Obre il.lusió,
la portalada del teu pit
i deixa
que m' amari la llum d' aquesta reixa
d' infinit.
Per què, si com oreneta novella
arrenco vol un endemà
i, com ella,
m' adono que volo en va vers un estel,
pugui tornar;
I amb l' abastar
nova presència en l' halo fúlgid que no et minva
fermesa d' arrel
en l' anella
que et fulgura,
deixar el trot foll de la quadriga que s' estinba
en pregons realitats de roca dura.
Carmina .
25/8/2007