Tu i jo la sort conjunta

Ambdós, dintre els carrers buits de paraules.
Xiprers amb nimbes de records perduts;
ironía de veritats que semblen faules;
i malgrat tot, els nostres ulls, eixuts.
Tu i jo enllaçats: La sort conjunta.
Rígids misteris: una altra vida.
La mort a prop.I, a l' altra punta,
la vida que s' escapa i ens convida.
Hem sentit l' amable complaença,
de mirar en nostres ulls un foc encès.
Ja podiem, pensaments, reptar temença,
si temiem el comprendre l' incomprès;
I cercar dintre del gris màgics, retaules,
mostrant rareses d' espais inconeguts,
i misteris dels carrers secs de paraules
i dels xipres amb nimbes de records perduts.
A temps, hem resorgit; i amb cor més fort
hem fet cara al perill que duia l' hora:
Per què endinsar-nos en les dunes de la mort!,
quan teniem l' amor tan a la vora.
.CARMINA.
.3/9/2007.