Desconcert de la nostra vellesa

S' enfila la por sobre nostre
com una heura precoç:
ens veiem abocats
al precipici de l' edat.
Molt d' hora encara per saber que fer.
i n' és l' intemperie l' únic recer segur,
on ens cal prendre a conviure
amb nosaltres mateixos.
Sols amb la por de saber
massa bé on sóm,
i l' inutilitat de tot;
des d' aleshores:
L' única certesa
de què ja mai més
no ens deslliurarem.
CARMINA.
28/7/2007