Passejava pel carrer
en una plujosa tarda,
a la meva estimada
un regal li volia fer.-
Què regalar no sabia,
jurant-nos amor etern
feia un any d´aquell dia,
era una tarda d´hivern.-
Mentrestant caminava
com no tenia molts diners,
els aparadors mirava,
un detall, tenia que ser.-
Dins d´una floristeria
una flor exòtica vaig veure,
recordant sa cara bonica
amb sa mirada tendre,
de color blanc, esplendorosa,
amb pinzellades de groc i carmí,
era la flor més formosa,
vaig pensar, aquesta serà per a mi.-
I el seu nom ? : "Una orquidea",
la florista va contestar,
al vespre d´aquell mateix dia,
amb tot l´amor, li vaig donar.-
(Octubre 2008 - Jomci)