Poema
ADEU A LA GLORIA
La teva llum s' ha apagat
el meu cor s' ha encongit
el meu esma està marcit
vull conservar el teu esclat.
la teva vida era celestial
teníes el coratge de lluitar
sabíes esperar i no claudicar
ni la tristesa et feia aclaparar.
Ni la depressió
va fer que et desanimesis
ni la desasperació
va fer que t' acovardisis.
Amiga meva ens has deixat
hem quedat orfes d' amor
per els àngels seràs un tresor
peró aquí ens hem quedat.
Sense el teu somriure
sense els teus ulls de guspires
esperem retrovar-te
i no olvidar el teu viure.
Carmi 1/7/2007
AVISOS DE ERRORES AL SISTEMA
Datos del Poema
- Código: 296206
- Fecha: 01 de Julio de 2007
- Categoría: Dedicatorias
- Media: 6.12
- Votos: 239
- Envios: 0
- Lecturas: 5,064
Datos del Autor
Nombre: Carmina
País: España
Sexo: Femenino
Fecha de alta: 24 de Abril de 2007
Comentarios
1 comentarios. Página 1 de 1
Estadísticas
» | Total Poesias: | 99,627 |
» | Autores Activos: |
4,260 |
» | Total Comentarios: |
47,522
|
» | Total Votos: |
9,266,099
|
» | Total Envios |
159,596
|
» | Total Lecturas |
142,892,756
|
Últimas Búsquedas
La puerta,
Tenis,
Orbit,
leito,
Divina,
maria veronica garcia,
Cuerpo y alma,
Me enamore de ti,
Quito,
neska,
La duda,
Manuel,
Andreina,
Gloria,
Mi familia,
Payaso,
La ola,
Respiro,
baltasar bennasar,
Shangai,
Rosario Ayllon,
Ilusion,
La soledad,
Luis de la Morena,
Enamorada,
Machete,
lachanta13,
luis angel,
Interior,
Lo siento,
Luciernaga,
Insecto,
Groseros,
Gigante,
El relicario,
Julia,
Otra mujer,
Muiños,
La primera vez,
J_manu,
Puesto,
Madres,
Lomas,
anonima,
Es pat,
ojosazules,
El engaño,
París,
En la luna,
© HGM Network S.L. || Términos y Condiciones || Protección de datos | Política de Cookies
Adéu a la glòria...Benvinguda per a tothom. Benvinguda per a mi, que em dónes el que possiblement em feia falta en molt de temps. No desesperis, en les teves lletres s'endevina una pèrdua propera, i entre aquesta tristesa, es dibuixa una alegria per saber que un nou dia tornareu a trobar-vos. Sàpigues que encara tu has de fer moltes de coses i si algú de molt proper nostre marxa, simplement ho fa perquè en realitat ens estima i vol que facis el que possiblement amb la seva presència no ho pots arribar a fer mai. Així que pensa que el dolor moltes vegades és conseqüencia de molt amor. Un petó molt proper. Enrikt