Tenia una veu molt personal,
enronquida, però sense igual,
va morir relativament jove
quaranta set anys tenia,
li van posar el mot de "la môme"
però desgraciada tota la vida,
va acabar alcohòlica
i també drogoaddicta.-
Als tretze anys sense mare
i borratxo el seu pare,
va començar a cantar
pidolant pels carrers,
per poder menjar
i fer alguns diners.-
Va ser sempre molt amorosa
vivint una vida desenfrenada,
molts amors la feren famosa
però van ser de poca durada,
la cançó "Non je ne regrette rien" és
la que la va rellançar després.-
Per fi va trobar el seu gran amor,
Théo Sarapo, vint anys menor,
un grec buscant fortuna
i amb ell s´hi va casar,
males llengües van dir tot d´una,
que ell, pels diners la va acceptar.-
Al cap d´un any va morir i sols va deixar
grans deutes i factures per pagar,
ell les va cancel·lar amb dificultat
desmentint els rumors en realitat,
demacrat i sense ganes de viure,
una nota a mà va escriure,
que junt al seu cos va ser trobada :
"no puc viure sense tu, estimada".-
( Juny 2010 - JOMCI )