La Daina és una gosseta
eixerida, formosa i espavilada,
que caminar molt li agrada
junt amb sa mestressa
i una colla d´amiges,
que els diumenges al matí
fent fila com les formigues
segueixen pel bosc el camí.-
Del Montseny enamorada,
tot seguint la passejada
entremig de les fulles caigudes,
descobreix en ses vessants
les masies més perdudes,
escoltant dels ocells els cants.-
A l´ombra d´un arbrat
descansa tota estirada
quan el dia és assolellat,
esperant l´arribada
de la colla que amb dificultat,
va seguint la pujada.-
Moltes vegades s´oblida
que sa mestressa la vigila
i més d´un regany suporta,
quan al mig de la caminada
posar ses potes, li agrada,
dins del primer bassiol que troba.-
Sortir els dies de calor, li fa peresa,
però sa mestressa Teresa
li fa entendre amb to afectuós,
que fer el mandra no és cosa de gos.-
Tenint una sensibilitat molt forta
i pensant que no li costa gaire,
fent honor al nom que porta
surt "Corrent com una daina".-
(Setembre 2008 - Jomci)
Nunca habÃa leeido algo que me calara tan hondo el alma,escribes muy bello,además me identifico mucho con tu poema SIGE ASI!!!!!!!!!!!!!!!!!!