Ara, abans de començar,
caldrà, si més no, paciència,
per poder treure l'essència
d'allò que vull explicar.
He de dir ben alt i clar,
quelcom de tots ben sabut,
que envellir és molt fotut,
i ho hem de fer amb dignitat.
Treballar no ens ve de nou,
ja que portem anys lluitant
per la família, i per tant
més opcions no és enrenou.
Tenim mil possibilitrats,
des de aficions amagades,
coses a fer ja oblidades,
fins i tot afanys passats.
Ara que som propietaris,
no del pis o de la casa,
sinó del temps que se'ns passa,
podem ser més solidaris.
Podem aprendre a fer allò
que sempre ens havia agradat,
tenint la seguretat,
de que el temps ho farà bo.
Podem als altres ajudar,
brindant la nostra experiència,
que farcida està de ciència,
i algú pugui aprofitar.
Podem, com mai, divertir-nos,
llegir, ballar, passejar,
jugar a parxís o cantar
i de la tristor esmunyir-nos.
Havent barribat ja a una edat
i havent-ho dat pels altres tot,
l'únic que no se me'n fot
.és cercar felicitat.