Recordo un dia de primavera
fa vint-i-cinc anys enrere,
a Montserrat vam pujar
ja que allí, t´havies de casar.-
A la basílica a l´entrar
del meu braç agafada,
vam tenir d´esperar
tot just a l´entrada,
el frare no estava a l´altar !
quins nervis vam passar.-
Tota la gent amb la mirada
esperava que féssim l´entrada,
tot nerviós el nuvi
davant de l´altar es passejava,
la Moreneta també ens mirava,
el frare aparagué per fi
i la música va començar
per la basilica a ressonar.-
Dos fills heu tingut amb el temps
després d´aquell esdeveniment,
són intel·ligents, amorosos
i a més molt formosos,
heu creat una familia
que ens ha endolcit la vida.-
És un gran esdeveniment
complir les noces d´argent,
desitgem que segueixi la felicitat,
la pau, l´amor i la llibertat,
rep dels teus pares una forta abraçada
al cap de vint-i-cinc anys de casada.-
( Abril 2010 - JOMCI )