Amor - flor de la vida

Plantàrem un roser
fa vint-i-cinc anys enrere,
l´amor, la llavor va ser,
tu i jo, la terra de primavera.-
Les primaveres i els estius van fer
que hi florissin tres poncelles,
el goig d´avui ha de ser
poder-les contemplar tan belles.-
Les tardors i els hiverns van fer
que hi sortissin moltes punxes,
si no comprens el roser . . .
la carn i l´ànima juntes
seran a la vegada esquinçades
per dagues ben afilades
nascudes de totes les puntes,
més, si saps acariciar-les
i comprens el roser . . .
no tinguis por en besar-les.-
I abans no arribi l´etern repòs
accepta Núria estimada
del teu fervent espòs,
aquesta llarga besada . . .
en prova que el roser no és mort
i que l´amor plantat en primavera
segueix tan tendre i fort
com fa vint-i-cinc anys enrere.-
(Abril 1986 - Jomci)